MARTY (cine americano)

MARTY (Delbert Mann, 1955).

Act: Ernest Borgnine.

M’ha agradat molt. Em parla de moltes coses, de les relacions personals entre familia i entre amics. No és una película espectacle sino de contingut moral. Parla de la dependencia confosa amb l’amor. El “et necessito” de les cançons està aquí molt ben dibuixat. L’egocentrisme no es trova per definició en les persones soles (que no solitàries) sino en tos els àmbits socials. La bona mare que ja no ho és quan no li convé, perquè incita al fill a que es casi però s’inventa totes les pegues possibles quan al fill se li presenta la oportunitat (pot haver alguna cosa més cruel?). O la mare amargada que ha "segrestat" la vida d'un fill perquè la cuidi. O el fill que es refugia en la familia sense adonar-se’n de què només es tracta de dependència, de manca de maduresa…

Hi ha molts altres temes en la pel·lícula, com el de les amistats, de vegades amb un egocentrisme majúscul i una buidor impressionant. Un altre és el mostrar despit per fer sentir culpable  a l’altre, el maltractement psicològic, tan subtil de vegades, el t’estimo tal com ets i amb les teves circumstàncies però si cambien ja no, perquè vull al meu voltant gent modelada a les meves necessitats i al meu servei… En fi. Podría continuar encara amb molt més. Tema de radiant actualitat.

Bon final, fugint del dolç i romántic.

Cinema de confinament Cinevlub Gavà. Emma Marzábal.