ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO (cine americano)

ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO
(One Flew Over The Cuckoos' Nest; Milos Forman, 1975).


Act: Jack Nicholson, Louise Fletcher, Danny DeVito i molts més.

(Sobre una novel•la de Ken Kesey) 

Aquesta pel•lícula, que probablement tothom ja ha vist, és d’aquelles que tornes a gaudir-la cada vegada que la tornes a veure. És una obra d’art, un drama trepidant  amb un Jack Nicholson insuperable. La història que es desenvolupa a l'hospital psiquiàtric diries que dóna per poc argument però està plena d’escenes poderosíssimes i cuidades fins al detall, tant en l’escenificació com en l’actuació d’en Nicholson i de tots els que apareixen al voltant d'en Randell (Nicholson) i de la seva rebel.lia  ingeniosa i simpàtica que aporta un xut de vida al psiquiàtric. L’escena en què en Randell rega a tots els residents amb les aixetes et sorprèn per la genialitat i per lo inesperada; l’excursió amb baixell és un festival, l’escena curta del banc a on en Randell descobreix que l’indi no és sordmut no té un segon desaprofitat; el partit de basquet, les putes, la cigarreta que va a caure dins la vora del pantaló, la espectacular baralla amb els cuidadors i la tremenda orgia final amb tragèdia inclosa, continuen sorprenent l’espectador. No hi ha un sol moment en què decaigui l’interés. Ans al contrari, va pujant de to fins al final, on la fugida de l’indi, que per cert ho fa amb el bloc de les eixetes que torna a sortir a escena, representa la liberació final d’aquella presó de malalts mentals. En Nicholson està en el paper que millor li escau i el borda, però els altres malats i la infermera en cap són també grandíssimes interpretacions (són 26 personatges dels quals al menys 14 meravellosament interpretats). Totes les escenes son genials, amb una trama molt ben teixida i embastada i amb grans actuacions que donen vida a una història dins de la història amb imatge i veu pròpies. No hi ha res que hagi sortit per omplir cinta cinematogràfica, tot té un perquè. Una pel.lícula completíssima que ha guanyat molts premis internacionals.

(Cinema de confinament Cineclub Gavà. Emma Marzábal)




2 comentarios:

  1. Tens raó. Nunca me ha dejado indiferente. Tantas veces como la he visto...y siempre me sorprende. Me interesa de principio a fin

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, es un espectáculo completo: tema, genialidad, variedad... y cada vez que la ves la sigues como si fuera la primera vez. Única!

      Eliminar