CRITICA TODO MENOS EL SILENCIO POR DANIEL BORRÁS, 02/10/2020

 La literatura ens ha de colpir i trasbalsar. Aquesta novel.la ho fa fent servir tres elements ben engranats:

1)      TEMA

El silenci, allò que callem. És un tema universal  que ens afecta  a tots. Tots hem tingut o tenim alguna cosa que no volem dir. Sovint són qüestions menudes, sense massa importància. Però de vegades són grans silencis amb conseqüències  per nosaltres i pels que ens envolten.

Al voltant d’un silenci que, com diu la novel.la, és un enemic impossible  contra el que no es pot lluitar si no es trenca, neix tot un univers de sentiments i emocions: angoixa, por, esperança, desconfiança, incomprensió, culpa, fracàs i soledat.

Sobre tot la desconfiança i la soledat estan molt reflectits a la novel.la.

Temas secundaris són:

1.       El pes del passat sobre el nostre present
2.       L’amistat
3.       La lluita, el desig, els errors que cometem
4.       La por
5.       La lluita psicològica: les persones tenim una gran habilitat per llegir la ment dels 

          demès, estem entrenats per interpretar sentiments i intencions a través del llenguatge 

          no verbal, prejudicis, etc. Alhora, hem desenvolupat grans habilitats per amagar o 

          esquivar aquestes lectures.

2)      ELS PERSONATGES

Hi ha tres personatges principals: la protagonista, Júlia, el seu marit Jeroen i la seva sogra Lies.

Els personatges de la novel.la  ens interpel·len i són absolutament creïbles.

• Estan molt ben perfilats psicològicament i van guanyant nitidesa a mida que avancen els capítols i alhora els personatges van evolucionant.
• La nitidesa té un notable gradient segons el pes del personatge.
• El paisatge (Utrecht, Holanda), arriba a ser també un personatge.

3)      L’ESTIL

Destacaría tres coses:

• L’estil fa que sembli fàcil narrar allò que és difícil.
• La narració i els diàlegs estan plens de dinamisme.
• La capacitat  de convertir petites realitats invisibles o iniqües en fets o pensaments denoten una gran capacitat d’observació i una poderosa imaginació. Per exemple:

Pág. 8: 

“Sus pies, desnudos sobre los peldaños, notaban algunos arañazos sobre el barniz opaco... Hoy eran los estigmas de una historia fracasada". (Quan Júlia, deprimida, baixa l’escala de fusta de casa i nota sota els peus nus les esgarrapades del barnús, la narradora converteix aquestes esgarrapades en els estigmes d'una història fracasada). 

Pag. 17:  

“Un clic dejó entrar el agua. Escuchó cómo fluía y cómo se inundaban sus pensamientos”. (Quan ella posa el rentavaixelles i es queda amb el sentiment de què alguna cosa no va bé entre ells dos, l'autora fa el paralel·lisme entre el so de l 'aigua entrant en el rentavaixelles i la "inundació" (deliberada) dels seus pensaments cap al subconscient).

La novel.la comença dient que “les coses difícils estan només a un pas de ser fàcils”. El missatge és: com és de difícil, de vegades,  fer aquest pas.