LA PERLA, John Steinbeck

Narració amb una prosa poètica molt valuosa.

Diu tantes coses amb tan poques paraules.

M’agrada molt com descriu l’ànim d’en Kino amb les músiques que sonen donant-li pau o advertint-lo d’un perill... Són les veus del seu interior traslladades a sons musicals que sonen dintre seu fent la vida més agradable o justament el contrari. Moltes tonades amb intensitats i ritmes diferents (com quan diu que “la sentia al ritme del seu cor”, o que “el seu cor bategava amb el ritme i intensitat de la música de la por”).

Relat ple de lliçons de vida: la fortalesa de Juana, la seva sensatesa, la seva resignació; com ella tria des del sentit comú i la prudència; la seva fidelitat a Kino i a la família per sobre de la seva pròpia voluntat; la lluita d’en Kino per la igualtat de drets; la injustícia sempre present  -injustícia sobre tot dels poderosos però també dels febles, de vegades; la sensació d’impotència davant d’algunes situacions de la vida; la meravella i satisfacció de les coses senzilles...

Aixeca sentiments de ràbia, la ràbia de la injustícia. Perfila molt bé les passions humanes, bones i dolentes. Mostra fins a on pot arribar la baixesa humana.

La pobre vida i pèrdua de valors dels compradors de perles (viure de l’especulació). L’ànima mesquina del doctor, del poder, i el sentiment de rebuig que ens provoca.

Descriu la sort o dissort com una acció efímera però que pot canviar tant les nostres vides. Com es pot truncar una vida des de la picadura d’un escorpí a l’ésser més preat del món, el fill.

La pèrdua del nord d’en Kino des de la desesperança (Kino perd el sentit comú i el valor d’altres vides humanes ja no és tal davant del mal que li poden fer). Com de vegades ens aferrem a una esperança (el futur del fill) volent els mateixos drets però oblidant la prudència, el sentit comú...

La injustícia, la injustícia, la injustícia, sobre tot parla de la injustícia i com aquesta ens pot doldre, per a mi és aquest el sentiment que més clarament ha aixecat aquest llibre.